.png){kind=logo}
Jordi
Redondo, professor de Grec d’institut en excèdencia i d’universitat en
exercici, ha obtingut els seus títols acadèmics a la Universidad de Salamanca
els anys 1982 i 1985, al costat de companys i amics que han fet també de
l’ensenyament del llatí i del grec el centre d’una vida professional intensa.
Com a docent ha fet classe al País Basc, Galícia, Catalunya i des del 1990 al
País Valencià. Com a traductor, és membre des del 1985 de la Fundació Bernat
Metge i ha col.laborat amb les col.leccions Biblioteca
Clásica Gredos i Clásicos Akal. Ha estat en contacte amb nombrosos grups
d’innovació docent. Pertany a sengles grups de recerca als àmbits de la
filologia clàssica (GIRLC) i la història antiga (GIRHA). Com a investigador ha
publicat sobre història de la llengua, sintaxi i retòrica, a més de
desenvolupar altres línies de treball -recepció de la literatura grega,
religió-.
El proper dia 5 de novembre, el professor Jordi Redondo estarà a les nostres XXVII Jornades per oferir-nos la seua aportació. La seua conferència durà per títol:
Els
oradors menors del segle IV: entre el món clàssic i l'hel·lenisme
Els anomenats oradors menors no ho són ni per la més limitada
rellevància de l’obra transmesa, ni per una dedicació menys intensa a l’ofici
de rètor, ni per una inferior capacitat creativa, ofegada per la tendència a la
simple imitació. Ben al contrari, es tracta d’autors consagrats per molts anys
a la composició oratòria, amb una rica i variada producció i que es relacionava
amb els processos polítics i judicials de més alta volada de l’Atenes
contemporània.
La condició de menors es deu al judici crític dels
editors del cànon retòric, sovint orientat en favor de figures polítiques poc o
gens compromeses amb la democràcia radical. Al segle IV, les figures
d’Hiperides, Licurg, Dèmades i Dinarc encarnen el conjunt de canvis socials i
ideològics, però també estètics, que expliquen el trànsit del món clàssic a
l’hel.lenístic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario